Carta als companys i companyes

Què som? Qui som? Què volem? Preguntes que no sabem d’on venen…

Caurem fora del cercle que ens hem creat. Rodolarem per la nostra desgràcia, fugirem tal volta d’aquell ésser a qui tots nomenen Espanya. Caurem fora del cercle que ens hem creat. Morirem als ulls de tothom… Però tenim a dir alguna cosa ben diferent: tothom està amb els ulls tancats, i no ens poden vore somrients.

La lluita emana dels nostres cors, sembrant la rebeldia, assassinant la mentida. Caminem pels carrers d’una ciutat que no sap ni ocultar-se d’ella mateixa, fa pudor a desastre, a desgana, a desmotivació, i per ahí van les xicones i els xicons de les Joventuts Llibertàries, clamant propostes assemblearies. I tant que en parlaran de nosaltres, joventut ácrata, en contínua formació, sense llibres teòrics, som unes bestioles i per allà on anem, fem amics.

Llavors, mire als ulls, a punt d’encendre la flama dels seus cors, companyers i companyeres, amb ràbia i sense insignes, amb ràbia i sense banderes, amb ràbia i poques primaveres. Clamem al món sencer i no al cel, cridem als carrers però no al Twitter, combatim la nostra inexistència existint, lluitem cada dia per no acabar morint a tirs… Morint a tirs, trobàrem un obscur devindre, si no actuem ara, la història es va a repetir.

Així que, davant la tempestuosa societat, insensible i dogmatitzada, somriuré als companys i companyes de les Joventuts Llibertàries, i ens direm les unes a les altres que tot va mal, però no t’amargues companya, perquè la lluita ja ha començat. Plorarem juntes la esgotadora existència que ens han impossat, caurem fora del cercle que ens hem creat, i s’alçarem del terra i de la mort, com les anarquistes joves, recordant el passat. Un passat que ens diu que oblidar seria un engany, un passat que ens diu que hem de deixar de viure en ell, un passat que no estava acceptat, i que ara ja està ben passat.

A totes les meues companyes i companys, a totes aquelles persones que viuen amb la ràbia en el seu cant, estimeu-vos les unes a les altres, coneixereu el preu de la fam, la lluita d’una clase social, que ningú us tire la vostra realitat avall, perquè cadascuna de nosaltres som un pont cap a l’anarquia.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s